LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
.................................
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall (1860-1911)

Fa uns dies vàrem tenir gairebé tot el nostre petit país, Catalunya, emblanquinat per la neu.
Fenòmen meteorològic que s’esdevé cada any a les nostres terres del nord. El que és (gairebé sempre) inusual (almenys fins ara) és que nevi a latituds més baixes: les centrals i litorals. Aquesta nevada (inusual) del 8, 9 de març ha fet mal, a nivell de mobilitat, energia, educació,...
Sembla que la frase “sempre plou sobre mullat” hagi adquirit el seu ple significat. No en tenim prou amb les dificultats que suposa tirar endavant en aquests moments de crisi general, que a sobre se’ns colapsa el país per causa dels efectes naturals.
Crisi. Qualsevol moviment de canvi, desitjat o no, pot provocar un estat de crisi, o bé pot significar unes ganes d’emprendre noves fites, tot i que saps perfectament que pel camí trobaràs entrebancs però acabaràs assolint-les si són per a una bona finalitat.
Han transcorregut gairebé tres anys de l’actual mandat polític, en què Esquerra Republicana de Catalunya té responsabilitats de Govern. Des del principi, a part de treballar pel dia a dia, des de les nostres regidories, en Joaquim Ponsarnau I Cardelús (Urbanisme, Serveis i Medi Ambient), en Jordi Pera i Pi (Seguretat i Prevenció i Comunicació), en Marc Soler i Colomer (Promoció Local i Mobilitat) i des del passat novembre, l’Annabel Moreno i Nogué (Comunicació, Obres i Serveis, Medi Ambient i Platges), en substitució d’en Quim Ponsarnau
(en Jordi Pera pren les responsabilitats d’Urbanisme i l’Annabel Moreno les d’Obres i Serveis i les de Medi ambient) estan impulsant junt amb els seus equips, de manera coordinada i eficaç, projectes molt importants com la recollida selectiva, la reforma del Mercat, la reforma de la part baixa de la Riera... Són grans projectes que canviaran la visió actual de la nostra vila per convertir-la en més competitiva, humana i sostenible.
També treballen, junt i amb la nova executiva formada per en Carles Sanchidrian (Vicepresidència), en Francesc Montmany (Secretaria d’Organització), en Lluís Salla (Secretaria de finances), l’Annabel Moreno (Secretaria de comunicació i imatge), en Jordi Pera (Portaveu municipal), en Joaquim Doy (Secretaria de política municipal), l’Oriac Piany (Representant JERC) i jo mateixa (Secretaria de la dona i Presidència) perquè Catalunya
esdevingui un estat independent i lliure, participant activament en l’organització del referèndum per a la independència de Catalunya que, junt amb altres poblacions aquí a Arenys de Mar, es va celebrar el 13 de desembre de l’any passat. Per tal de poder gestionar nosaltres mateixos i mateixes la nostra economia, la nostra política, la nostra societat, la nostra cultura, la nostra terra.
Amb tot el que som capaços de generar fins i tot en temps de crisi, si fos així, de segur que no l’estariem patint tant, seria més fàcil i àgil trobar solucions quan ens vénen inesperades tempestes naturals i sobretot, podriem ajustar polítiques socials per a totes aquelles persones que ara, de moment, necessiten una ajuda suplementària per tirar endavant.
A totes vosaltres arenyenques, a tots vosaltres arenyencs, us seguim convidant a participar, a ser escoltats, ja sigui assistint a les assemblees, o bé sigui fent-nos arribar les vostres opinions i suggeriments.
Malgrat tot, seguim sent persones emprenedores que continuem treballant amb la voluntat de voler gaudir de la nostra vila amb les nostres àvies, avis, tiets, tietes, mares, pares, però sobretot amb les nostres filles, fills, nétes, néts,....
Inexorablement el futur es fa present i l’encarem buscant l’equilibri entre les persones, el medi i la tecnologia.

Mercè Rigual i Graupera
mrigualgraupera@gmail.com

Des que sóc petita que sento a parlar del tan esperat Passeig Marítim de la tercera platja (platja del Cavaió). I per fi arriba. I un cop ha arribat, uns quants personatges, amb certs interessos econòmics, val a dir-ho, manipulen als arenyencs amb el lema de “Salvem la Tercera Platja”. Però quina platja volem? Un descampat de sorra ple de cotxes que ens impedeix arribar a la nostra platja o un passeig digne, bonic, espaiós, on hi puguem passejar i anar en bicicleta sense perill de ser atropellats?
Si una cosa tinc clara i molt assumida és que treballo per fer el millor pel meu poble, sempre per l’interés superior d’Arenys, per sobre de totes les coses i sense perdre el món de vista. I aquesta és l’únic interès que em mou: aconseguir un Arenys cada dia millor. I Arenys es mereix un passeig marítim respectable i respectuós, del que puguem gaudir tots nosaltres, durant tots els mesos de l’any , que uneixi d’una vegada per totes, Arenys amb els pobles veïns. Un passeig on puguem anar a l’hivern amb els nostres fills a jugar amb joguines infantils, i a gaudir del nostre mar, on no hi hagi un descampat de sorra compactada pel pas de centenars de vehicles. Un passeig on els mesos d’estiu hi puguem accedir tots nosaltres, sense que sigui un desgavell, ni un caos, una platja que no estigui col•lapsada, ni sigui una platja ocupada per cotxes d’altres indrets que només s’acosten a la nostra tercera platja perquè és l’única de tota la costa del Barcelonès i Maresme, on l’aparcament és gratuït i a tocar de la sorra.
Recordo quan es va decidir recuperar la desembocadura del Rial de la Serp on els cotxes arribaven pràcticament fins el bot de l’aigua. Les crítiques, igualment van ser ferotges, carregant contra l’Ajuntament pel fet d’haver suprimit estacionaments. I el resultat és evident, i les millores a tots els nivells notables i inqüestionables. A algú se li acudiria ara, fer un pas enrere i tornar a la situació anterior?

I dona la sensació que hem perdut l’oremus. L’any 1978 va tenir lloc una manifestació amb el lema de SALVEM LA PLATJA, convocada per associacions de veïns, CCOO, UGT, UCD, ERC, PSC i PSUC. El motiu de la mateixa era evitar la urbanització de pisos a la platja del Cavaió. Això va ser Salvar la Platja!!! I ara de què la volem salvar? De tenir un Passeig? No entenc res.

I per això no faig més que preguntar-me de què volen salvar la tercera platja? D’un passeig per les persones? D’un passeig del que podrem gaudir tots els arenyencs durant tot l’any? I sisplau! Tots estem lluitant per a que es circuli i tots estem lluitant per a que es pugui aparcar! I nosaltres ho aconseguirem, aconseguirem un passeig per tots i del que tots estiguem orgullosos! I jo em sento ufana de poder ser una de les persones que impulsi aquest passeig del que tots en gaudirem. N’estic plenament convençuda!

Annabel Moreno Nogué
Secretària d'Imatge i Comunicació
Secció Local ERC Arenys de Mar


 

El passat dia 13 de setembre els ciutadans d'Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.
 
Aquesta consulta, fet habitual en alguns estats però no a l'espanyol, es va convertir en una cursa d'obstacles imposats per l'Estat espanyol, a través de les seves institucions, d'una banda prohibint la col•laboració del govern municipal amb l'entitat convocant, i d'altra banda amb l'autorització d'una manifestació falangista.
 
Malgrat tot això, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d'incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits estatalistes.
 
Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en altres municipis catalans.
 
Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l'àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d'interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.
 
Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.
 
Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament d’Arenys de Mar, acorda el següent:
 
Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.
 
Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència.
 
Tercer.- Instar a l'associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.
 
Quart.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià, a l'ajuntament d'Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra i a l'entitat Decidim.cat.

Jordi Pera i Pi

7 d'octubre de 2009

No fa pas tant, amb motiu de la intenció del lehendakari Ibarretxe de convocar un referèndum d’autodeterminació a Euskadi, era habitual escoltar (també de qualificades veus del socialisme espanyol) que “en absència de violència, qualsevol idea és legítima” i per tant, la ciutadania bé pot debatre-la i posicionar-se en relació a ella.

No fa pas tant, “la por a les urnes” era monopoli de dictadors, feixistes i altres espècimens totalitaris.

No fa pas tant, també els socialistes reclamaven el dret de la ciutadania a l’exercici de la democràcia a través de les urnes.

No fas pas tant, (si més no fa cinc minuts encara hi era), a la secció Presentació de la web dels socialistes (http://www.socialistes.cat/psc/El-Partit/Presentacio) s’hi pot llegir aquest paràgraf:

“… cal actualitzar el socialisme democràtic donant un sentit nou als nostres valors.

En primer lloc, la llibertat. Reivindiquem un concepte de llibertat lligat a la responsabilitat cívica i al compromís amb la societat. Una llibertat indestriable del compromís amb la democràcia. Una democràcia basada en la utilització d'instruments col•lectius útils i eficaços per als canvis socials i polítics.”

O sia, no fa pas tant un dels valors més preuats dels socialistes era el seu compromís amb la democràcia i en els seus instruments col•lectius per forçar canvis socials i polítics.

Sincerament, als socialistes no se’ls demana que defensin la independència dels Països Catalans. La seva posició en aquest sentit és per tots coneguda. I tan legítima com la que defensem els sobiranistes. Per tant, el que s’espera dels socialistes és que quan es decideix debatre sobre aquesta idea, facin pedagogia del seu “no”. No dubto que tindran arguments per defensar la seva posició (una altra cosa, és que siguin convincents) però no s’entèn d’un demòcrata la posició apriorista de negar el debat. Quina és la por?

No fa pas tant, quedaven encara alguns socialistes disposats a continuar sent demòcrates. L’ alcalde de Santa Coloma de Farners (del PSC) sembla disposat a ser un demòcrata “indisciplinat” (veure http://www.radiocatalunya.ca/noticia/la-multiplicacio-de-les-consultes-per-la-independencia-provoca-la-desobediencia-de-carrecs) . Des d’aquestes ratlles li faig costat i l’animo a mantenir-se demòcrata abans que “socialista disciplinat”.

I també animo el PSC d’ Arenys de Mar a no tenir por davant la probable petició per tal que consultem a la ciutadania sobre el fet que Catalunya esdevingui un estat lliure en el marc de la UE. Dels seus quatre regidors, almenys un ho té clar atès que és càrrec electe adherit a la plataforma Decidim.cat (www.decidim.cat). Esperem que arribat el moment, estiguin amb l’alcalde de Santa Coloma de Farners i els demòcrates.

Marc Soler i Colomer

En poc temps veurem acabades les obres de Platja Cassà, l’any passat es va renovar el clavegueram i la urbanització superficial del tram comprés entre la Riera i el Carrer d’en Riera,  i ara està a punt de finalitzar el tram comprés entre el carrer d’en Riera i la plaça  Molí de Mar.

També tenim quasi llesta la nova urbanització del carrer de l’Església,  consistent en la reurbanització del carrer i la millora dels serveis de clavegueram i conducció de pluvials. S’ha apostat per un model de carrer de plataforma única pavimentat amb pedra de Girona i llambordes.

A Arenys ens cal, des de fa temps, definir quin és el model de carrer o quins són els elements d’urbanització que han de donar una imatge de conjunt i continuïtat al municipi. Es podrien definir un parell de models de carrer, un model de plataforma única que doni caràcter i singularitat al nostre nucli antic de carrers estrets que dibuixen la nostra historia, i un pels nous carrers, pels més amples, on la combinació de l’espai, el mobiliari, les voreres, donin també  empremta pròpia, identitat, i renovació de qualitat.

Jordi Pera
17 de setembre de 2009

Els creadors de paraules hauran d’inventar una paraula nova per adjectivar el que portem patint els catalans des de 1714 i que avui està més que mai, de candent actualitat. Si de l’especulació immobiliària que et força a marxar de casa teva, se’n diu mobbing immobiliari; i si de l’assetjament psicològic per part dels teus caps laborals en diem mobbing a seques; i si tens la mala sort que els teus companys de classe et facin la vida impossible, estem parlant de bulling. Com n’hem de dir del que ens fan als catalans? Com ho podríem anomenar? S’admeten suggeriments.

I és que la realitat és una vegada més, surrealista. I nosaltres vinga a empassar-nos maltractaments, injúries, calumnies, injustícies i centenars de desqualificacions cap a nosaltres i la nostra voluntat d’evolucionar com a nació, encara que sigui amb petits gestos que tant nerviosos posen als nostres més recalcitrants veïns.

I recordem que el poble que oblida la seva història no té futur. I nosaltres vinga a ensopegar amb la mateixa pedra! Si l’any 1932, amb l’aprovació de l’Estatut de Núria, ja ens ho deien tot això... ja ens visitaven els avantpassats del que vindran diumenge a manifestar-se, només cal navegar en hemeroteques i llegir als Jimenez Losantos, Pedro J., Carlos Herrera, Curry (quin nom, no?) Valenzuela, de l’època. Però que els passa a aquesta gent? I què ens passa a nosaltres a qui només ens queda flagelar-nos amb la misèria que queda de l’Estatut del 30 de setembre!

I és que el que ha passat aquests últims dies em recorda molt a com intento educar els meus fills: en la justícia i en que siguin justos. I caram! Jo sóc jurista i em fa mal llegir sentències com la del TSJC que prohibeix la consulta sobre independència d’Arenys de Munt i permet una manifestació de persones totalment alienes al poble, a la comarca i fins i tot a Catalunya, perquè em nego a pensar que tothom que vingui a la manifestació feixista autoritzada, sigui català. Per salut mental, m’estimo més pensar que vindran un munt de gent d’Espanya que ni tan sols saben on és Arenys de Munt, sobre autocars i amb un entrepà de xoriço sota el braç.

Tornant a l’educació dels meus fills, avui els volia explicar un conte, però finalment he decidit no fer-ho per no trastocar-los: imaginem que en Jan petit com balla, fa una rotllana amb la caputxeta vermella, la ventafocs, la Blancaneus, els tres porquets i les set cabretes. Per fer-ho posen un anunci doncs també comencen a construir  una casa de maons on hi hagi unes regles que els governin a ells sols. Però resulta que arriba el llop i comença a bufar i bufar, doncs en el fons s’ofèn, no l’han convidat a formar part de la nova família. I no només bufa sinó que a través dels diaris, després de fer-se articulista de El Mundo i tertulià de Intereconomia, anima a les germanes lletges de la ventafocs, a la bruixa madrastra de la Blancaneus, a l’ogre de les mongetes d’en Joan, i al famós home del sac. I vinga som-hi, tots, recorden vells temps i comencen a “bufar” verbalitzant improperis contra els “secessionistes”. Per posar pau, els dos bàndols reclamen la intervenció del Rei Salomó, conegut per les seves justes sentències. Però resulta que aquell dia hi havia un substitut al jutjat, conegut per haver sortit amb la madrastra de la Ventafocs, i per haver treballat a la companyia de teatre de l’amo del Pinotxo. I resulta que la Sentència és del tot justa pels personatges marginats, però és clar, injusta per tothom amb dos dits de front. El que ha d’impartir justícia, decideix que la casa de maons s’ha de tirar a terra, doncs tots aquests personatges que l’habiten i que es volen emancipar, són uns cràpules i uns desvergonyits, doncs no tenen competència per construir res, i molt menys per voler-se independitzar.

“Moraleja”: ja hi tornem a ser: cornuts i pagar el deute. i per més inri, ningú farà res al respecte, i si no, deixeu passar el boom mediàtic i descobrireu que  això no comportarà cap canvi d’actitud per part de les institucions ni la societat civil catalana, simplement estarem més emprenyats. Però tranquils, ja se’ns passarà, com la derrota de 1714, quan a l’endemà, tots estàvem treballant com si no hagués passat res.

I ara espereu a la següent lliurament en fascicles: la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut.  


Annabel Moreno Nogué

Una moció aprovada en el Plenari Municipal d’Arenys de Munt el 4 de juny amb els vots a favor d’ERC, CUP, CIU i AM2000 acordava en el seu punt tercer “autoritzar al MAPA a utilitzar la Sala Municipal el diumenge 13 de setembre d’enguany, per recollir signatures i realitzar una consulta per copsar l’opinió de la població [...] amb la pregunta: ‘Està vostè d’acord que Catalunya Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.

Com diu i explica el Diputat d’Esquerra Pere Aragonès en el seu bloc, ara resulta que deixar una sala perquè una entitat privada (en aquest cas, el Moviment Arenyenc per l’Autodeterminació) posi una urna i demani l’opinió dels ciutadans d’un municipi és un “perjuicio para la estabilidad social y política”, tal com diu l’advocat de l’estat en el seu recurs contenciós-administratiu.

Companys, la nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.

En un moment com el present, té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes.

És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.  

El diumenge 13 tots serem Arenys de Munt.

Jordi Pera

9 de setembre de 2009

Per centrar el tema podríem dir que la recollida selectiva consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar. La recollida selectiva i el reciclatge permeten estalviar recursos escassos i part de l'energia necessària per a la fabricació dels productes a partir de matèries primeres, reduir el volum d’escombraries que van a tractament final, disminuir la contaminació atmosfèrica i de les aigües i protegir l’entorn.

L’aspecte bàsic de la recollida selectiva és la selecció que els ciutadans i els comerços realitzen dels productes recuperables i que, posteriorment, l’administració s’encarrega de gestionar.

Ja en l'anterior mandat el consistori treballà intensament en trobar quin model de recollida seria el més adequat, el més idoni per la nostra població. No fou possible arribar a una solució de consens, si bé tots coincidíem en quina hauria de ser  la periodicitat de recollida de les diferents fraccions, no passava el mateix amb el que anomenen model de recollida, consens crec que molt necessari en un tema d’aquesta importància, a la fi anem a variar un dels costums domèstics més arrelats.

Esquerra proposa un model de recollida porta a porta. El model porta a porta consisteix en entregar els residus davant de la porta o el comerç en unes hores i dies determinats per a cada fracció. De manera excepcional es poden deixar les escombraries en el que s’anomenen àrees d’emergència, espais puntuals col•locats de forma estratègica on continuaran havent contenidors permanents que seran soterrats. Aquest model comporta una important millora de l’espai públic i enbelliment dels carrers pel fet d’eliminar els contenidors ubicats de manera permanent als carrers, amb la brutícia que acostumen a generar al seu entorn i les queixes que això genera.

Jordi Pera i Pi

31 d'agost de 2009

La secció local s’adhereix a la campanya “Jo també vull un estat propi”.